El telèfon mòbil

Quantes voltes mirem el telèfon mòbil al llarg del dia? Quantes el mirem per simple avorriment? Quantes voltes hem pensat que sense mòbil no podríem viure? Com han viscut els nostres avis i pares tants anys sense mòbils? Son preguntes que de tant en tant pense i que no puc trobar una resposta concreta.

Avui dia, com es diu al article, el 80% dels joves porten un telèfon mòbil o tauleta. Es una dada per reflexionar perquè fa uns deus anys no era així i la gent vivia feliç, hui dia si no tens un mòbil pareix que no pots viure i que et falte alguna cosa, jo crec que encara es pot viure sense ell. Molta gent que no ha viscut en la època que no hi havia mòbils no s’adonen que abans no feia falta. Tenies el telèfon a casa, telefonaves els teus amics i a l’hora establerta hi estaves. No feia falta retransmetre que et faltaven 5 minuts per arribar o que havies vist Fulanito creuant el carrer. Quan abans la gent s’ajuntava per prendre café o una cervesa es prenia café o cervesa. Ara quan veus una terrassa d’algun bar trobes que la gent està mirant el mòbil en lloc dels seus amics. També passa en llocs com l’autobús o el metre, on abans la gent portava llibres i ara el Twitter o el Facebook els han deixat a un costat.

És clar que el telèfon mòbil ha portat coses boníssimes, per aprendre i per a tot. Per exemple abans si tenies el dubte de si Ramon Llull havia mort a l’any 1313 o al 1315, si no tenies una enciclopèdia damunt no podies saber-ho fins arribar a casa. Una de les coses que estic observant és que la gent ja no porta rellotges, si us adoneu el rellotge el tenim al mòbil... hem tornat al segle XIX! Sí, ara portem rellotges de butxaca al mòbil. També portem la càmera de fotografies dins, i el mapa que tant costava arreplegar quan anaves a un lloc nou també hi està dins. Potser d’ací a deu anys o menys també durem els diners dins del mòbil i pagarem a les botigues amb algun sistema que ens permetrà no portar euros damunt. En la meua opinió el telèfon mòbil serà l’eix de la nostra vida, i és clar que en eixe moment sí serà imprescindible i no podrem viure sense ell.